L'art de la pedra seca, tradició a Olivella, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
JACQUIE MC LOUGHLIN
L'art de la pedra seca ha passat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO perquè “els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus.” Aquestes estructures són “un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la naturalesa”, segons la Unesco. A més de servir en la prevenció de desastres naturals, també contribueixen a lluitar contra l'erosió i desertificació, a millorar la biodiversitat i a crear condicions microclimàtiques propícies per a l'agricultura.
Les construccions de pedra seca són aquelles que s'aixequen utilitzant pedres de l'entorn proper i sense cap material de cohesió, com podria ser la calç o el guix. A Olivella hi ha unes 125 barraques i un total de 25 forns de calç repartides arreu del territori. Aquest elements han estat inventariats amb la col·laboració del Grup Drac Verd de Sitges i es poden consultar en el mapa interactiu: http://wikipedra.catpaisatge.net
Les construccions de pedra seca esquitxen el paisatge del municipi, sense quasi deixar-se veure. Apareixen imprevisiblement en els llocs més recòndits, entre les herbes, encastades en un marge o mig tapades. Són el testimoniatge fidel i representatiu d’un passat més o menys proper que hem volgut preservar. La majoria de construccions que encara es conserven, va de finals del segle XVIII a finals del segle XIX.
Aquesta tècnica s'utilitzava tradicionalment a les zones rurals per aixecar gran varietat de construccions per a l'activitat agrària i ramadera tradicional, així com l'explotació del bosc o l'abastament d'aigua. Barraques, marges, pous, fonts, basses, escales o forns de calç, entre d'altres, són algunes de les estructures més habituals. Es tracta d’una arquitectura sempre integrada en l’entorn, i que en algunes zones s’ha practicat amb tanta profusió que ha contribuït decisivament a la configuració del paisatge local.
|
|
|
