Patrimoni històric i cultural

Es tracta d’una antiga casa d’indians, que feu construir Pere Domenèch i Grau l’any 1890, atribuïda a l'arquitecte Manuel Comas Thos. Actualment és el monestir de Sakya Tashi Ling, des que és propietat d'aquesta comunitat budista.

Aquest edifici eclèctic, inclòs dins de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situat a la urbanització de la Plana Novella. Els visitants hi poden veure una barreja d’estils arquitectònics. Des de l’exterior sembla un fortí, però a l’interior hi trobem un palauet neoclàssic. Al pati hi ha una petita construcció per rentar la roba, atribuïda a Gaudí. A les proximitats del Palau Novella també hi trobem un llac romàntic amb una escultura. Envoltat de pins, eucaliptus i altres espècies rares, la llegenda diu que aquest espai era un dels punts d’inspiració de Dalí.  

L'edifici del palau i el museu que alberga amb espais romàntics i col·leccions d'art i cultura tibetans es poden visitar: https://monjesbudistas.org/

Imatge d'arxiu del Palau Novella (Wikimedia Commons - Enric) 

El Castell Vell d'Olivella és un antic castell, declarat bé cultural d'interès nacional, documentat des de l'any 992. Actualment es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal.

Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle XVIII un molí, per iniciativa del rector d'Olivella, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona.

Molt a prop del castell d'Olivella hi ha les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere, l'església era l'antiga parròquia d'Olivella.

Imatge del Castell Vell (Wikiloc - Tacus)

El nou mirador del Castell Vell vol posicionar l’espai com un atractiu turístic de referència a Olivella i el seu entorn. A l’interior de l’edifici s’ha instal·lat una escala de cargol per accedir al punt més elevat del castell i així gaudir d’una vista privilegiada del Parc Natural del Garraf.

La ruta fins al Castell Vell reuneix totes les essències del Garraf amb un pas a prop d’elements singulars com l’era de Can Pau, la barraca del Borregaire  la Font del Rector, l’Església romànica de Sant Pere del Castell Vell i passareu pel torrent del Camp Gran, el Coll de Triador, el Fondo de la Servera, el Barret del Rector i la Cova de Can Muntaner, entre altres zones.

Imatge del mirador del Castell Vell

Escales d'accés al mirador del Castell Vell

L’Església Vella està situada a l’antic Castell Vell i edificada l’any 1271 pel bisbe Arnau de Vilanova. Els primers documents de l’església daten del segle XIII, però no va entrar en funcionament fins al 1625. D’estructura romànica, l’Església Vella tenia una nau de planta rectangular amb l’absis llis i una porta a la façana del migdia.

Imatge de l'església Vella d'Olivella (Natura Local) 

Aquesta església es va construir als voltants de l’any 1429 sobre les restes del Castell Nou. Els experts apunten que, en els seus orígens, l’església era un edifici annex al Castell.

Pel que fa a l’arquitectura, cal destacar que l’església parroquial té una nau amb façana de pedra, carreus irregulars i coronada amb un campanar de merlets de maó. El portal de l’edifici és de tipus renaixentista amb un frontó que descansa sobre pilastres estriades.

Imatge de l'església Nova d'Olivella (Garraf Turisme) 

Les restes que encara es poden visitar de l’antiga parròquia de Santa Maria de Jafre estan situades dins d’una antiga baronia. Abraça un conjunt de masies, antics camps de conreu, la font de la Fassina i una antiga canalització d’aigua. Tot l’entorn de Jafre és un espai òptim per fer una passejada, envoltats de pinedes ombrívoles de pi blanc.

L’art de la pedra seca és un dels elements més destacats del patrimoni històric i cultural d’Olivella. Les construccions de pedra seca es construeixen amb materials de l’entorn i sense cap material de cohesió, com podria ser la calç o el guix. Dins del terme municipal d’Olivella hi ha unes 125 barraques i 25 forns de calç. La majoria de construccions, integrades a l’entorn, tenen el seu origen al període que va de finals del segle XVII a finals del segle XIX. Aquesta tècnica va ser utilitzada per a l’activitat agrària i l’abastament d’aigua.

Imatge d'una de les barraques del terme municipal d'Olivella - Jacquie McLoughlin

Pots conèixer tot el patrimoni cultural d'Olivella al mapa i catàleg que ha elaborat la Diputació de Barcelona.